La reciprocitat de l’amor
fins arribar a construir la unitat,
és un punt bàsic de l’espiritualitat dels Focolars,
que es manifesta com a “paradigma d’unitat”,
“codi” per transformar el món social.
Això és possible introduint la dimensió de la comunió
i de la fraternitat,
en el món de l’economia i del treball,
en política, justícia, sanitat,
cultura, comunicacions socials i art.
És una contribució a la globalització de la fraternitat,
de la solidaritat,
que avui sentim com a urgent.


Llavors de renovació en els diversos àmbits de la societat

Per contribuir a realitzar el testament de Jesús «que tots siguin u», el seu projecte d’unitat sobre la família humana, els anys 50 es crea el moviment Humanitat Nova, que es converteix en l’expressió dels Focolars en l’àmbit social. Els seus membres pertanyen a les més diverses categories socials i professionals.

Aquest compromís també involucra les altres ramificacions, com ara Famílies Noves, Joves per un món unit, Nois i Noies per la unitat, religiosos i religioses de diferents instituts, que formen part dels Focolars.

Les cèl·lules d’ambient – L’acció personal dels membres del moviment té com a finalitat la de revifar, en cada ambient, el teixit social. Ara bé, l’efecte d’aquesta acció es potencia quan són dos o més els qui viuen l’ideal de la unitat en el mateix lloc de treball, fruit del principi de l’amor recíproc. A aquest fet l’anomenem “cèl·lula d’ambient”, perquè és com un signe de vida nova al voltant seu: s’afronten els problemes per millorar la situació de les persones, ja sigui individualment com col·lectiva; s’obren espais de fraternitat, on floreix una nova cultura, la "cultura del donar", com antídot a la cultura dominant del "posseir", superant fractures, divisions i conflictes, per anar junts cap a la unitat.

Accions socials i solidaritat internacional - En els llocs més candents del món es multipliquen les obres socials i de solidaritat internacional: des d’Irlanda del Nord fins a l’exIugoslàvia, des de l’Àfrica central fins al Líban, des de les faveles del Brasil fins als barris marginals de les Filipines. Aquestes accions provoquen la reciprocitat, i superant tota forma d’assistència passiva, revaluen la contribució activa de cadascú en la promoció espiritual i social de la persona i de la comunitat.

Organitzacions no governatives - El desenvolupament d’aquest compromís social ha provocat el naixement de dues ONG:

 . "New Humanity", amb estatus consultiu general, davant l’ECOSOC (Consell Econòmic i Social) de l’ONU. Té la seva seu a Grottaferratta (Roma) i representants a Nova York i Ginebra.
 . "Acció Món Unit" (AMU)

Ciutadelles – Han nascut ciutadelles en els 5 continents: esbossos de ciutats renovades per la "llei" evangèlica de l’amor recíproc.


Algunes etapes fundacionals del compromís social

1944 - Projecte per a la renovació social - Sota els bombardeigs, en un refugi antiaeri, Chiara i les seves primeres companyes, obren a l’atzar l’evangeli en la pàgina del testament de Jesús: «Que tots siguin u» i intueixen que naixerà quelcom universal, que arribarà fins als confins del món, amb un fort impacte a nivell social i cultural. Comencen per la seva ciutat, Trento, on intenten aportar un mica de justícia social als barris més pobres. La seva aspiració és resoldre el problema social de la seva ciutat, quan els anys 40, els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial causaven ferits, morts, ruïnes i pobresa.

Un circuit vital: donar-rebre-donar - Junt als ajuts en diners o béns de primera necessitat, es cerca treball a qui està en l’atur, allotjament als sense sostre, s’inicia una comunió de béns espontània entre les persones de la comunitat que s’està formant. Es comença el circuit vital de «donar-rebre-donar»: com més donen en aliments, roba, medicines, més reben en una abundància inaudita, experimentant la veracitat de les paraules «doneu i us serà donat: una mesura curulla i atapeïda». Es viu amb  la convicció  que en l’evangeli viscut s’amaga la revolució social més potent.

1948 - La trobada amb Igino Giordani - El setembre de 1948, a Montecitorio, es produeix la trobada de Chiara Lubich amb Igino Giordani, pare de família, diputat, escriptor i periodista, actualment en procés de beatificació, que obre les portes a una influència potent en el camp social. El Moviment expressava el vincle indivisible entre la recerca espiritual personal i la compartició amb tothom de la passió per transformar la societat.

1956 - Els tràgics esdeveniments d’Hongria, amb la sangonosa repressió dels ideals de llibertat d’un poble, estremeixen Europa. Chiara Lubich sent la urgència de portar novament Déu a la societat, per a que els homes trobin en Ell la font de la llibertat i de la fraternitat.
Llança una crida des de las pàgines de la revista "Ciutat Nova": «es necessiten autèntics deixebles de Jesús, no només als convents, sinó també en el món. Deixebles que, voluntàriament, el segueixin. Un exèrcit de voluntaris, perquè l’amor és lliure, capaç d’edificar una societat nova... que doni testimoni d’un sol nom: Déu». La resposta és immediata: així neixen els "voluntaris" i les "voluntàries", persones de totes les categories i professions, que seran els principals animadors del Moviment Humanitat Nova.