«No et dic set vegades, sinó setenta vegades set» ( Mt 18, 22)¹.

Jesús amb aquestes paraules respon a Pere que, després d’haver escoltat coses meravelloses dels seus llavis, li pregunta: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».

Pere, probablement influenciat per la predicació del Mestre, havia pensat, de tan bo i generós com era, llançar-se en la seva nova línia, fent alguna cosa excepcional: perdonar fins a set vegades. En el judaisme, de fet, s’admetia perdonar dues, tres vegades, com a màxim quatre.

Però Jesús, responent: «...fins a setanta vegades set», diu que per a ell el perdó ha de ser il·limitat: s’ha de perdonar sempre.

«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»

Aquesta Paraula fa recordar el cant bíblic de Lèmec, un descendent d’Adam: «Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set»². Així va començar a escampar-se l’odi en les relacions entre els homes del món: va augmentant com una riada.

A aquest estendre’s del mal, Jesús hi contraposa el perdó sense límits, incondicional, capaç de trencar el cercle de la violència.

El perdó és l’única solució per frenar el desordre i obrir un futur a la humanitat, que no sigui l’autodestrucció.

«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»

Perdonar. Perdonar sempre. El perdó no és oblit, que sovint pot significar no voler mirar la realitat a la cara. El perdó no és debilitat, que significa no tenir en compte un dany per por a un de més fort que és qui l’ha comès. El perdó no consisteix en assegurar que no té importància una cosa greu, o dir que està bé allò que està malament.

El perdó no és indiferència. El perdó és un acte de voluntat i lucidesa i per tant de llibertat, que consisteix en acollir el germà i la germana tal com són, a pesar del mal que ens hagi fet, de la mateixa manera que Déu ens acull a nosaltres pecadors, a pesar dels nostres molts defectes. El perdó consisteix en no respondre l’ofensa amb una altra ofensa, sinó fent allò que diu Pau: «No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el b黳.

El perdó consisteix en obrir a qui et fa mal la possibilitat d’una nova relació amb tu, així doncs, la possibilitat per a ell i per a tu de recomençar la vida, de tenir un futur en el qual el mal no tingui l’última paraula.

«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»

Com podem viure aquesta Paraula?

Pere havia demanat a Jesús: «Quantes vegades hauré de perdonar al meu germà?». I Jesús, al respondre-li pensava sobretot en les relacions entre els cristians, entre els membres de la mateixa comunitat.

Per tant, abans de res, aquest comportament s’ha de tenir amb els germans i germanes en la fe: en família, en el treball, a l’escola o en la comunitat de la qual es forma part.

Tots sabem que sovint es vol compensar amb un acte, amb una paraula adequada, l’ofensa rebuda.

Se sap que per diversitat de caràcter, o per nerviosisme, o per altres causes, les mancances d’amor entre persones que viuen juntes, són freqüents. Doncs bé, cal recordar que només una actitud de perdó, sempre renovada, pot mantenir la pau i la unitat entre germans.

Sempre existirà la tendència a pensar en els defectes de les germanes i dels germans; a recordar el seu passat; a voler que no siguin com son... Cal prendre l’habitud de veure’ls amb ulls nous, o nous ells mateixos, acceptant-los sempre, de seguida i totalment, encara que no se’n penedeixin.

Es pot dir: «Bé, és molt difícil!». Es comprèn. Però la cosa bonica del cristianisme està en això. Per alguna cosa som seguidors de Crist que sobre la creu va demanar perdó al Pare per aquells que el mataven, i va ressuscitar.

Coratge. Iniciem una vida així, que ens assegura una pau mai provada i una gran joia mai coneguda.