Un poble nascut de l'Evangeli

Justament, en els moments -1943- en què Europa vivia els anys més foscos de la seva història, per la violència i l’odi del segon conflicte mundial, en una petita ciutat del nord d’Itàlia, Trento, Chiara Lubich, una jove mestra de poc més de 20 anys, amb algunes altres noies, sota els bombardeigs que tot ho destruïen, van descobrir en l’evangeli aquells valors de l’esperit capaços de reconstruir en l’home la seva veritable dignitat i recompondre la família humana en la fraternitat i en la unitat. Aquesta seria l’espurna inspiradora del Moviment dels Focolars.

Es fa el descobriment de l’amor evangèlic com una revolució personal i col·lectiva que sana divisions, conflictes i desigualtats socials. Aquell primer grup experimenta, amb estupor, la llum, la força, el valor i l’amor, fruit de la presència de Jesús, que Ell mateix havia promès quan dos o més es reunissin en nom seu, és a dir, en l’amor. Una llum que il·lumina l’ultima pregària de Jesús al Pare: «Que tots siguin u». Aquest projecte diví sobre la família humana, es converteix en el programa de la seva vida: «Fem de la unitat entre nosaltres un trampolí per anar allà on la unitat no existeix i crear-la».

Els efectes: «Cada dia augmenta al nostre voltant el nombre de persones, de qualsevol edat i condició social, que fan de la unitat el seu estil de vida. S’apaivaguen d’aquesta manera odis i rancors. Moltes famílies es recomponen i troben la pau». Neix la certesa que en l’evangeli hi ha la solució de qualsevol problema personal i social.

Així és com neix el Moviment dels Focolars, de renovació espiritual i social, que ràpidament es difondrà en un primer moment per tot Itàlia, després per Europa i els altres continents. Des dels inicis la gent parlarà dels "focolars" (foc de la llar) pel "foc" de l’amor evangèlic que animava Chiara i les seves primeres companyes. El Moviment avui pren la fisonomia d’un poble compromès a contribuir en la civilització de l’amor, cap a la realització d’un món unit, que viu aquest nou corrent d’espiritualitat: l’espiritualitat de la unitat, típicament comunitària.

Per la varietat de la seva composició, amb els anys, el Moviment assumeix les dimensions d’un petit poble, com l’ha definit el Papa Joan Pau II.

El Moviment ha estat aprovat oficialment per l’Església Catòlica, amb la denominació "Obra de Maria". Porta aquest nom perquè «la seva típica espiritualitat, la seva fisonomia eclesial, la varietat de la seva composició, la seva difusió universal, les seves relacions de col·laboració i amistat amb cristians de diferents esglésies i comunitats eclesials, amb persones d’altres religions i de bona voluntat, i per la seva presidència laica i femenina, demostren un vincle especial amb Maria Santíssima, mare de Crist i de cada home.» (Dels Estatuts Generals del Moviment)

El Moviment, per la varietat de les persones que el componen -joves i adults, nens i adolescents, famílies i sacerdots, religiosos i religioses de diferents congregacions i també bisbes-, tot i sent una única realitat, s’articula en 18 branques.

En l’àmbit de la cultura, s’ha constituït un centre d’estudis interdisciplinari, l’Escola Abbà, que agrupa professors compromesos a elaborar les primeres línies d’una cultura il·luminada pel carisma de la unitat. Posteriorment, s’ha desenvolupat mitjançant una xarxa internacional d’estudiosos, professionals, estudiants, etc. que aprofundeixen en cada una de les matèries i promouen congressos, cursos formatius, seminaris i publicacions.


Per difondre aquesta cultura existeixen:

Editorial Ciutat Nova, a 31 països;

Revista Ciutat Nova, d’opinió i informació general: 43 edicions en 28 llengües diferents. A Espanya es fan dues: una en castellà "Ciudad Nueva", i una en català "Ciutat Nova".

Nuova Umanità, revista bimestral de cultura (en italià);

Unitat i Carismes i Gen’s, bimestrals de cultura e informació eclesial en diferents llengües, també en castellà;

Centres S. Chiara i Charisma, centres de producció audiovisual.


El Moviment dels Focolars se situa en el fenomen de la germinació dels Moviments Eclesials que el Papa ha definit com a “una resposta suscitada per l’Esperit Sant davant d’aquest dramàtic repte de la fi del mil·leni”.


El Bisbe de Trento, Mons. Carlo De Ferrari, en va donar la primera aprovació, a nivell de l’Església local, el 1947: “Aquí hi ha la mà de Déu”. Hi seguiran les aprovacions pontifícies: la primera, el 1962; la més recent, per als desenvolupaments posteriors, el 1990.


Per conèixer més profundament:

Els orígens
L’espiritualitat
On som
La composició