Ressenya

El 1958, Mossèn Crossaso, francès, va participar a la Mariàpolis de Fiera de Primiero (Itàlia) i, quan va tornar a França, va facilitar als focolarins algunes adreces de persones que podrien estar interessades a conèixer els Focolars. D’aquesta manera, en Piero Passolini va esdevenir el primer focolarí arribat a terres peninsulars en fer un primer viatge, el gener de 1959, des de París a Barcelona. Allà va conèixer algunes persones, entre elles, Pep Pereña, el primer focolarí espanyol, i el canonge Oliveras, el qual, colpit per l’experiència evangèlica que Piero li presenta, decideix participar a la següent Mariàpolis, el 1959, encara a Fiera de Primiero. Va ser ell qui va demanar directament a Chiara Lubich, en aquella Mariàpolis, l’obertura d’un focolar a Barcelona, petició que, quan va tornar a Barcelona, va formular explícitament a l’Arquebisbe Modrego.

Així, es va preparar l’obertura del primer focolar de la Península Ibèrica, a Barcelona, el que es va poder fer realitat a finals del 1959, amb l’arribada de la Nunziatina Cilento. L’any següent, el1960, es va obrir un segon centre, també a Barcelona.

El maig de 1965, Chiara Lubich va fer el seu primer viatge a Espanya, de tan sols dos dies però que va suposar l’obertura de nous camins per al desenvolupament del Moviment. Al final de la seva visita, tot expressant la profunda realitat espiritual que hi va trobar, va dir: “Si un dia vull descansar espiritualment, vindré a Espanya”.

Amb el pas dels anys i el desenvolupament experimentat pel Moviment, es van obrir altres centres: a Madrid (1965 i 1967), Sevilla (1975), Bilbao (1979 i 1980), Vigo (1990), València (1996), Granada (1998 i 2005), Sant Sebastià (2003).

A més d’aquests centres, el Moviment assoleix un notable desenvolupament, involucrant milers de persones: famílies, sacerdots, religiosos i religioses, joves, nois i noies, etc. La pròpia vida evangèlica s’encarna en multitud de realitats socials i culturals, donant origen a les primeres estructures fonamentals, com ara el Centre Mariàpolis “Loreto”, dins de la Ciutadella del mateix nom, a Castell d’Aro (Girona), inaugurat el 1989, o el Centre Mariàpolis “Luminosa”, inaugurat per la mateixa Chiara Lubich en el viatge per terres espanyoles, el desembre del 2002. Es tracta de centres en els quals es formen les persones que volen viure l’espiritualitat de comunió dels Focolars, tot i que romanen sempre oberts a altres realitats eclesials o de caràcter formatiu.

El nom del Centre Mariàpolis "Luminosa" es va posar en record d'una focolarina argentina, Margarita Bavosi, corresponsable del Moviment dels Focolars a Espanya, des del 1970 fins al 1983. Va morir el 7 de març de 1985 deixant una profunda petjada de santedat. Al gener del 2005 es va obrir la causa de la seva beatificació.

Arran de l’últim viatge de la fundadora dels Focolars, es comença a formar una segona Mariàpolis permanent a Espanya, als voltants de Madrid, al terme de Las Matas, que porta el nom de “Castell Exterior” per significar que el que es vol testimoniar és la nova vida que genera la presència de Jesús entre les persones que s’estimen, que viuen la fraternitat; i també, per donar visibilitat a una obra de Déu que fa veure com seria la societat, renovada pels valors evangèlics.

A la segona quinzena de gener de 2011, Maria Emmaus Voce, Presidenta dels Focolars, va realitzar un intens viatge per les diferents ciutats de la nostra geografia. Abans de marxar, va

deixar una consigna: “Cada una d’aquestes comunitats, cada un d’aquests pobles que formen Espanya, tenen quelcom a donar a tots els altres” I va afegir: “El poble de Déu, el ‘poble de Chiara’ a Espanya té la possibilitat, la sort de viure i donar testimoni d’això a la resta d’Espanya.

Un moment molt especial d’aquest viatge va ser la cita amb els joves, en una trobada que duia per títol “Positive RevolutiON. Protagonistes del nostre temps”.

Als inicis dels anys 60, comença a editar-se la revista “Ciudad Nueva” per mantenir en contacte, formar e informar les persones que desitjaven compartir l’esperit i la vida dels focolars. Actualment, compta amb dues edicions, una de mensual, en castellà i l’altra, en català, “Ciutat Nova”, bimestral.

El projecte cultural i la finalitat de l’Editorial Ciutat Nova posa de relleu tot allò que fa créixer l’home en les seves diferents dimensions, atorgant-li dignitat i valor; un compromís, d’altra banda, present a l’Editorial des dels seus orígens, quan, el 1964, es va publicar el primer llibre en castellà de Chiara Lubich, Meditaciones.