Nous models de convivència

Construir una ciutat que apliqui les pròpies idees:
aquest és el somni de molts pensadors
i homes d’acció,
dipositaris d’una gran filosofia
o d’una espiritualitat molt rica.
També és el somni de Chiara Lubich,
que amb el pas del temps s’està convertint en realitat.

Actualment existeixen 35 ciutadelles o Mariàpolis permanents, distribuïdes pels cinc continents, amb diferents nivells de desenvolupament. Es presenten com a petites però autèntiques ciutats modernes, amb cases, comerços, llocs de trobada, centres d’art, tallers de diferents característiques, petites empreses que contribueixen al sosteniment dels habitants, la seva església, les seves escoles de vida i d’espiritualitat. Aquestes ciutadelles, per l’estil de vida que proposen, poden oferir una nova llum per a la convivència en les grans ciutats.

Són, en realitat, maquetes d’una convivència social nova fonamentada en la llei de l’amor recíproc, llei de l’Evangeli, i en virtut d’això, comparteixen plenament totes les riqueses culturals, espirituals i materials. Gràcies a aquesta vida que es comunica, la seva difusió en el món ha estat i és constant. Cada any reben desenes de milers de visitants.

Els polígons industrials o parcs empresarials

En algunes d’aquestes ciutadelles, com a la del Brasil, Argentina, Bèlgica o Portugal, existeixen ja o estan naixent polígons industrials o petits parcs empresarials, que afavoreixen i reuneixen empreses inspirades en el projecte d’Economia de Comunió.

Cada ciutadella té una característica singular

La internacionalitat és la característica de Loppiano, localitat prop de Florència, la primera de les ciutadelles nascuda el 1964. Amb els seus més de 800 habitants de 70 nacions diferents és una microrrealització del món unit on es poden veure com viuen unides les diverses races i pobles del món. També és internacional la ciutadella de Montet a Suïssa.

De testimoniatge ecumènic: entre catòlics i evangèlics a Ottmaring, Alemanya. Entre catòlics i anglicans a Welwyn Graden City a la Gran Bretanya. També de diàleg interreligiós a Tagaytay, Manila.

També ofereixen una resposta als problemes socials  en les tres ciutadelles del Brasil, a Sao Paulo, Recife i Belém, o donen protagonisme als joves, com a la de O´Higgins a Buenos Aires, Argentina. Mostren la convivència en una societat multiètnica, com  la dels Estats Units, prop de Nova York, i la de Krizevci a Croàcia.

La inculturació de l’Evangeli en les societats africanes, és típica de les ciutadelles africanes, com a Fontem, al cor de la selva de Camerun, o en les de Kenya i Costa d’Ivori.

La nota ecològica i de relació entre l’home i la naturalesa domina a Rotselaar a Bèlgica. A Europa també hi trobem ciutadelles a Polònia, França, Irlanda, Portugal. A Hispanoamèrica  estan naixent les ciutadelles a Mèxic, Veneçuela i  Xile, i també a Austràlia, prop de Melbourne.

També a Espanya han sorgit dues ciutadelles, encara incipients, la Mariàpolis "Loreto", a Castell d'Aro a Girona i la Mariàpolis "Castillo Exterior" a Las Matas a Madrid, aquesta última, nascuda a rel de la visita que Chiara Lubich va realitzar a Espanya el desembre del 2002, amb la finalitat de testimoniar una experiència d’unitat, construïda i enriquida per la diversitat d’identitats, cultures i pobles d’Espanya.