Els religiosos que s’adhereixen als Focolars no es reuneixen tan sols per tractar temes de tipus pastoral i organitzatiu, etc. Sinó, sobretot, per compartir l’experiència de Déu que cadascú fa. Amb freqüència, la timidesa i el respecte humà impedeixen posar en comú l’essencial de la vida religiosa: tenir un sol cor i una sola ànima en Déu. Els religiosos en contacte amb aquesta espiritualitat de la unitat, lluny de confondre-la amb el propi carisma, la viuen en plena harmonia amb el carisma del propi fundador, augmentant el compromís de viure i actualitzar el propi carisma en l’avui de l’Església, en la plena comunió amb les seves respectives comunitats, enriquint-se i descobrint-hi la vocació més profunda de la comunitat cristiana: fer de la comunitat un “lloc teològic”, un lloc de trobada amb Déu, com afirma Joan Pau II “espai teologal on es pot experimentar la presència mística del Senyor ressuscitat” (Vita Consecrata núm. 42), contemplant com es compleix la promesa evangèlica: “On dos o més estan units en el meu nom...” (Mt. 18,20). No es tracta, doncs, de confondre el propi carisma amb un altre de diferent, sinó de viure el propi en comunió amb la resta.
Es coordinen a través de “Secretaries locals”, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat d’aquest estil de vida entre aquests religiosos i mantenir el contacte amb els altres que s’adhereixen, de formes diverses, a aquest esperit i amb els altres religiosos de diverses nacions que se senten cridats a viure així. A més, participen, junt amb la resta de persones que pertanyen als Focolars, a la vida i activitats del Moviment al mateix territori. En cada lloc, es reuneixen regularment religiosos de diferents congregacions, que formen un
nucli, amb l’objectiu de mantenir viva la presencia del Ressuscitat enmig d’ells.
A Espanya, s’edita també la revista trimestral Unidad y Carismas, que es publica en 8 llengües (italià, portuguès, anglès, francès, alemany, eslovè, coreà i castellà), adreçada en especial –però no exclusivament- a religiosos i religioses, i de la que s’han publicat, fins ara, 40 números. A través d’ella, es tracta d’afavorir la comunió i la reciprocitat entre els diversos carismes perquè l’intercanvi dels dons enriqueixi tots. A més d’articles d’aprofundiment teològic i espiritual, s’hi ofereixen testimonis de sants i santes de totes les èpoques, així com experiències de vida de religiosos i religioses d’avui i perspectives de futur en el camp dels diversos diàlegs eclesials (ecumènic, interreligiós, i amb els qui no tenen una fe religiosa concreta).
D’altra banda, també es promou l’encarnació d’aquest esperit en diferents camps de la vida religiosa i de la missió apostòlica (pastoral juvenil, educació, exercicis espirituals, economia, pastoral de la salut, teologia, espiritualitat, compromís social). A través de diferents congressos, s’ofereixen els fruits que genera el viure aquest tipus d’espiritualitat de comunió en els diferents camps de treball, així com la seva traducció en principis doctrinals i operatius.
El contacte dels religiosos amb els Focolars fa cada vegada més nítid que l’Esperit Sant està impulsant la unitat. Es veu que l’Esperit, a través de l’Església i de l’espiritualitat de la unitat, ens fa una invitació urgent a caminar vers una comunió més profunda i concreta entre vocacions, ministeris i carismes. L’esperit de la unitat, que nosaltres tractem de viure i encarnar, n’és una via molt directa, experimentada al llarg dels més de 60 anys en contacte amb la font d’aquest carisma.
