"El projecte de l’Economia de Comunió"  neix, el 1991, durant un viatge de Chiara Lubich al Brasil amb l’objectiu d’oferir, encara que sigui en estat embrionari, una resposta al drama de la pobresa. Durant aquell viatge Chiara quedà profundament impressionada pel contrast entre la pobresa i la riquesa de les metròpolis brasileres. S’adonà que avui no n’hi ha prou amb les formes tradicionals de beneficència i d’ajut  als pobres.  Així doncs, calia una nova manera de produir i de distribuir la riquesa. Ella mateixa ho explicà en ocasió del doctorat honoris causa en Economia rebut el 1999 en
la Universitat de Piacenza a Itàlia:

«L’Economia de Comunió proposa comportaments inspirats en la gratuïtat, solidaritat i atenció als últims comportaments que normalment es consideren típics d’organitzacions no lucratives- en empreses en què és natural la recerca del benefici. L’Economia de Comunió no es presenta tant com una nova forma d’empresa, una alternativa a les ja existents; mes aviat vol transformar des de dintre les estructures normals d‘una empresa (tant societats anònimes, com cooperatives o d’altres tipus), dirigint totes les relacions intra i extra empresarials a la llum d’un estil de vida de comunió; respectant sempre plenament els valors autèntics de l’empresa i del mercat (valors que posa en relleu la Doctrina Social de l’Església i de manera particular per Joan Pau II en la seva encíclica Centesimus annus)».
 
 La novetat d’aquest nou  model, al qual s’han unit més de 700 empreses en tot el món, consisteix en què els beneficis de les empreses es destinen per igual a:

- Sostenir les persones més desvalgudes, satisfent les seves necessitats més elementals: aliment, allotjament, salut, educació, mentre se les ajuda a cercar un forma de vida digna, fins i tot donant-los treball en algunes d’aquestes empreses.

- Difondre la «cultura del donar», sense la qual no és possible realitzar una economia de comunió, i propiciar la formació de persones amb aquesta mentalitat.

- Invertir en el creixement de l’empresa.
 

A Espanya també hi ha empreses d’Economia de Comunió, que desenvolupen la seva activitat en diferents camps: construcció, marketing i comunicació, producció de materials plàstics, consultoria (tècnica, psicològica, de personal i formació, mèdica, de qualitat), serveis assistencials, distribució alimentària, comerç de productes fitosanitaris, hoteleria, reciclatge, immobiliària, instal·lacions elèctriques i de so, estacions de servei, articles de regal, fabricació i comercialització de vestits de festa i de núvia, de moda i de vestuari laboral, etc.

D’una gran importància ha estat la fundació de l’Associació per a una Economia de Comunió a Espanya, que compta ja amb una quarantena d’associats entre empreses, empresaris i estudiosos universitaris. Sens dubte, aquesta Associació compleix un important paper per ajuntar els esforços de les persones implicades en la difusió d’aquest projecte, que posa a la persona en el primer lloc de l’activitat econòmica.