La “comunió”
és realment la bona nova,
el remei que el Senyor ens ha donat
contra la solitud que amenaça tots avui,
el do preciós que ens fa sentir-nos acollits i estimats en Déu...

Benet XVI

Entre els nous corrents espirituals suscitats per l’Esperit Sant per fer resplendir el rostre de la comunió en l’Església, hi és l’espiritualitat de la unitat o de comunió, típica dels Focolars, espiritualitat comunitària, fruit de l’amor recíproc, que té com a model la mesura de Jesús, segons el “manament nou”. És un amor que porta espontàniament al do total d’un mateix –comunió de béns espirituals i materials- suscitant un nou estil de vida que tingui la característica de la reciprocitat. La reciprocitat que genera la presència espiritual de Jesús, promesa per Ell “a dos o més de reunits en el seu nom” (cf Mt.18,20) i que fa experimentar els dons de l’Esperit, com ara la força, l’ànim, la llum, l’amor.

Una espiritualitat que influeix també en les persones cridades a la vida consagrada o al servei pastoral del poble de Déu, com els bisbes i els sacerdots.

Els religiosos i religioses, a través d’ella, comprenen millor els seus propis fundadors, redescobreixen les seves regles, alimenten una profunda unitat amb els seus superiors i produeixen una renovació en la vida de la comunitat.

Els sacerdots, vivint en unitat entre ells i amb el seu bisbe, experimenten la realitat de ser una família espiritual, amb grans fruits per al seu ministeri. Ja l’any 1966 van començar, a Espanya, a participar a les Mariàpolis. Avui dia, són molts els sacerdots que s’han fet pròpia l’espiritualitat dels Focolars, en més d’una vintena de diòcesis, amb un gran benefici per als seus presbiteris i comunitats parroquials.

Aquest estil de vida suscita vocacions i ajuda també els seminaris per tal que esdevinguin centres d’irradiació.

També bisbes, catòlics i d’altres Esglésies, s’enriqueixen amb aquesta espiritualitat evangèlica.

Església comunió - A través del servei pastoral de bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, neixen noves comunitats vives en les quals resplendeix l’Església-comunió, com suggereix la Novo Millenio Ineunte. Es realitza, a més, la comunió desitjada, des de sempre, entre els mateixos Instituts religiosos i amb el clergat diocesà i el laicat.

El 1966, com a resposta a un desig expressat pel Papa Pau VI, Chiara Lubich va iniciar el Moviment Parroquial, invitant les persones del Moviment qui presten un servei a la parròquia a animar aquesta “cèl·lula de l’Església” amb l’esperit de la unitat: “és necessari aprofundir i desenvolupar la caritat dintre les comunitats parroquials perquè, a través del foc de Crist puguin fondre el gel del món i mostrar-se com a signe d’unitat i veritable testimoni de l’Església”. Un programa que mostrarà una perfecta sintonia amb el que el  Papa Joan Pau II va indicar a la Novo Millenio Ineunte: “fer de la parròquia casa i escola de comunió”.  


Més informació sobre:

-Sacerdots i seminaristes
- Vida consagrada

-Parròquies